Aina Ros

Fa molt de temps  hi vivia en el castell de Torroella de Montgrí un rei anomenat Bernat molt famós. Tenia un gran tresor d'or que ho havia aconseguit amb les batalles que guanyava a altres senyors i els feia entregar el seu or. Com tenia tant, va encarregar que li fessin, amb una part d'aquest or, una cabra tan gran com de les de veritat, tota d'or en el gran saló del castell. Però va arribar un dia que va haver de fugir del castell perquè el va guanyar un rei Joan d'Aragó. Com que es volia emportar tot el seu tresor va carregar els cavalls, però  quan  li va tocar carregar la cabra els cavalls quedaven rebotats de tant de pes. Així que va decidir emportar-se la cabra, amb ajuda d'uns criats, a peu a través d'uns passadissos secrets que comunicaven el castell amb el mar més proper. Diu la llegenda que el rei Joan no va arribar mai al mar i que els criats i la cabra d'or van quedar atrapats en aquells passadissos.  

Hi havia una vegada una família que tenia una llegenda, era una història que s'havia anat passant de pares a fills, d'avis i àvies a net... -Vine Bernat que t'explicaré una història. - Sí, àvia ara vindré. Mira, tot va començar quan la meva àvia, és a dir la teva besàvia, es va quedar una tarda a la biblioteca del seu institut, el Narcís Monturiol. Aquella tarda va decidir quedar-se a fer un treball que havia de presentar el dia següent. Mentres estava llegint va sentir un soroll a la sala del costat i, la teva besàvia que no teia gens de por, va decidir anar a mirar què era el soroll. En entrar-hi es va adonar que allà no hi havia ningú, ja que les llums estaven apagades. Però, de cop, la porta es va tancar. I quan es va girar li va aparèixer el fantasma de Narcís Monturiol. -I això estimat és la nostra llegenda, la llegenda de la família Belier. -Àvia, jo què faré amb aquesta llegenda? -Bernat, tu ara tindràs la feina de quan tingui fills, nets i fins hi tot besne...