Aina Ros

BON PREU Puja un nen a l'autobús i li pregunta al conductor: -Quant costa l'autobús? - 50 cèntims. - Doncs que baixin tots que me'l quedo.

Em dic Aina i tinc 5 anys i avui a la tarda sortint de l'escola la mare em portara a un lluc anomenat "El Camp", és una activitat que faig cada cap de setmana, explorem la natura, estudiem els animals i fem excurcions. Allà ja m'ho passo genial, però avui sera la primera nit que farem una acampada. Per això estic molt nerviosa, no he fet mai una acampada, espero pasarm-ho molt bé. Gairebé és l'hora de marxar i ja tinc tota la maleta apunt. En arribar al "El Camp" em trobo amb: l'Aixa, la Lila i en Joan. Ells són els meus companys de tenda, tenen tots un any més que jo i ja han anat d'acampada altres vegades. Al cap d'unes hores, en acabar les activitats preparades per els monitors i de sopar, anem tots els nens i nenes a la tenda.Es fa de nit i a mi els nervis no em deixen dormir. El dia següent per el matí tots es desperten, però l' Aina no, en anar a dormir tan tard per culpa dels nervis ara té molta son.

Per a: ajuntamentdefigueres@gmail.com (regidora d'esports) De: Ainaros@gmail.com assumpte:Llogar el poliesportiu del poble Benvolguda senyora Puig, Em dic Aina Ros i sóc l'entrenadora del club Patinatge Artístic Figueres. Li envio aquesta correu per demanar-li si seria possible reservar pel proper cap de setmana el poliesportiu Joana Sants. Ja que s'hi celebrarà el III trofeu de patinatge artístic. Aprofito per saludar-la molt atentament:        Aina Ros  (Entrenadora del PAF)

Hola diari sóc la Carla Touch i tinc 13 anys, de fet els he fet avui i, per això els meus pares  m'han regalat aquest diari.La veritat es que no sé que hi haig d'escriure concretament. 31 de agost de 1939 Com que no em coneixes em presentaré: Estimat diari: em dic Carla Touch, tinc 13 anys (acabats de fer), visc a Polònia, tinc un germà gran que te 17 anys, en Pol, si m'he deixat algú, ja ho explicaré demà que ara es tard, són les 11 de la nit i tinc molta son. 1 de setembre de 1939 Estimat diari: Tinc molta por. Avui a la matinada han començat a caure bombes a Polònia. Els soldats han vingut a buscar el pare per anar a lluitar. La mere, en Pol i jo em arreplegat tot el menjar i beure que hem pogut i hem baixat al soterrani. 11 de setembre de 1939 Estimat diari: no saps la por que tinc, no he pogut escriure des de fa deu dies per que la meva tieta i la meva cosina petita, l'Ivet, han vingut a refugiar-se amb nosaltres al soterrani, perquè casa seva s'ha ...

La història passa a l'antiga Roma. Tot va començar quan el pare de l'Aurèlia li va regalar a ella un tigre. L' Aurèlia  li va poar de nom Botes. El pare de l'Aurèlia en regalar-li el tigre va encarregar un esclau, en Julius, que eduqués el Botes. En Julius passava tot el dia amb l' Aurèlia i s van anar enamorant un de l'altre. Un dia l'Aurèlia i el seu cosi Marcus van desidir fer una broma a en Julius digent-li que el Bote s'havia escapat. Però la broma no va sortir bé i en Botes es va escapar de veritat. El pare de l'Aurèlia en saber-ho va condemnar en Juliu a mort. L' Aurélia va fet tot el poible perqué el eu pare canviés d' opinió, però no ho va aconseguir. Al final en Juliu es va escapar amb en Botes i el seu germà Brutus. Si vol saber mes d'aquesta història llegeix el llibre TIGRE TIGRE.                                                     ...

Si mirem la imatge començant per baig veiem una plana en la qual l' herba està seca i es veu de color groc. Tot seguit hi ha un tronc trencat d'un abre que ha caigut. Llavors una mica més amunt es veu una girafa gran, alta i plena de taques de color marró amb un coll molt llarg, amb dues orelles i un morró sortit. Al costat hi ha tres zebres blanques ben plenes de ratlles negres que estan menjant tranquil·lament. Llavors es veu un toro i darere seu ple d'abres ben verts amb el tronc marró. També hi ha un tros sense abres en el qual es veu el terre. Uuna mica mes amunt es veu el cel, que està ben ple de núvols que fan que el turó estigui a l'ombra

UN DIA AMB L’AINA Avui és el dia del meu aniversari i per això he convidat a tota la família i amics a casa a dinar. Per dinar la meva mare i jo hem preparat tot el menjar, primer de tot quant han arribat els els cosins i la meva millor amiga (han volgut venir abans per ajudar-me amb tot el que calia) em parat taula i ens hem banyat a la piscina. Al cap d'una estona han anat arribant els altres amics i familiars, i també s’han volgut posar a la piscina a remullar-se, i llavors cap a les 2 ens hem assentat a taula a dinar. Després de dinar he bufat les espelmes del pastís i m’han donat tots els regals, han sigut tots molt divertits i utils. Després d'obrir els regals i donar les gràcies hem fet una guerra D'aigua ha sigut genial. Cap a la nit la família a marxat. Llavors ja s’havia fet de nit i els meus pares, el meu germà i jo, hem sopat i em anat a dormir. Aquí s’acaba el text de “UN DIA AMB L’AINA” Aina Ros