NEUS CATALÀ
QUAN TINC UNA IDEA LA DEFENSO COSTI EL QUE COSTI
Neus Català va néixer el 6 d'octubre de 1915 els Guiamets, (El Priorat).Era filla d’una família de pagesos que des de sempre havien sigut molt revolucionaris i això és el que li van inculcar. Volia ser infermera, amb el desig de poder ajudar a la gent. Quan va començar la guerra, s'estava preparant per entrar a l'escola d'infermeria de la Generalitat, el mes de setembre, però va l'esclatar la guerra el 18 de juliol, tot va canviar.
"La guerra va canviar la ruta de la meva vida" Explica Neus Català.
L'any 1939 és quan la Neus emprèn el camí de l'exili, acompanyada de 182 nenes i nens refugiats. Des de l'exili ella formava part de la resistència contra els nazis, i tots sabien el que s’hi jugaven, ho feien conscientment, sabien que s'havia de fer i ho feien.
El febrer de 1944, va ser detinguda i deportada cap a Alemanya al camp de concentració de Ravensbrück a 90 quilòmetres de Berlín, on va ser condemnada a cadena perpètua.
Neus viatjava, en el primer comboi de doners que va arribar al camp d’extermini. Viatjava amb 27.000 dones més, totes elles procedents de França.
Van arribar al camp de concentració a les 3 de la matinada, a una temperatura de 22 graus sota 0. Les dones semblaven mortes, com si sortissin d’un tomba, tenien cara de cadàver, només tenien els ulls vius.
Neus Català a l'entrevista explica que la vida dins d'aquell camp era horrible, que les dones eren doblement explotades, oprimides. 92.000 Dones i infants van ser assassinats al camp d'extermini de Ravensbrück.
Un dia a la nit, es va escapar del seu barracó per anar a veure una companya seva que estava morta en l’enreixat, volia veure-ho tot, per poder-ho explicar.
La Neus va sobreviure-hi fins en 8 de maig de 1945. Com diu ella “en el camp de la "mort", hi va sobreviure 15 mesos.
Després de l'alliberament, la Neus , va tornar a viure a França on va continuar lluitant amb la militància antifranquista.
En sortir del camp de concentració va prometre que dedicaria la vida a explicar aquell infern, i ho va fer, primer a França des de l'exili i després a Catalunya on va tornar, en morir Franco.
L'any 1965 va ser quan es va fundar el comitè internacional de Ravensbrück, i la Neus Català va ser la que va iniciar la recuperació de testimonis de dones deportades.
El 2015 la Generalitat de Catalunya va anomenar-lo l'Any de la Neus Català en reconeixement de la seva lluita i coincidint amb els seus 100 anys, li van donar la Medalla d'Or de la Generalitat.
Neus Català va morir el dia 13 d'abril de 2019, quan tenia 103 anys, al mateix poble que la va veure néixer, els Guiamets. Perquè com ella deia: "Un ocell sempre torna al seu niu per morir".
Neus Català, va estar tota la vida lluitant per uns ideals. "Tota una vida lluitant per uns ideals i a recuperar la memòria de les seves companyes", perquè :"La vida és bonica i vaig lluitar a mort per conservar la vida, una d'aquelles contradiccions que té la vida, però és així" i a més: "No vaig plorar mai davant d'un Nazi".
“Soc un testimoni, però no soc una excepció”.
Entrega de la medalla d'or a Neus Català
Neus Català amb la roba del camp de concentració
Comentarios
Publicar un comentario