UN PRÍNCEP DIFERENT
De fet no tenen cap pressa. Tenen tota la vida per davant... - I ara que fem?- diu el príncep. -No ho sé, porto tant de temps sent un gripau que ja s'ha m'ha oblidat el que és parlar amb la gent- diu ella. - I si per començar ens presentem? -És una bona idea, em dic Clara i tu?- respon. -Em dic Marc. En aquell moment, en el que el príncep m'havia fet el petó, per fi havia deixat de ser un gripau, per fi tenia un cos humà i podia parlar. I pel que podia observar havia trobat un príncep ben plantat, guapo i segur que ric. Només faltava que em portes a casa seva i que al cap d'uns anys ens casséssim i jo pogués ser la reina que sempre he esperat ser. -Vols que fem un tom amb cavall i t'ensenyi la zonal?- diu en Marc mirant a la Clara. -Sí- respon ella- m'encantaria conèixer el lloc on viuré a partir d'ara. De cop veig com el príncep va a buscar el cavall, que jeu al costat d'un gorg i el porta cap a on estic jo. Me'l quedo mirant, fixant-m'hi bé, no...