UN PRÍNCEP DIFERENT

De fet no tenen cap pressa. Tenen tota la vida per davant...

- I ara que fem?- diu el príncep.

-No ho sé, porto tant de temps sent un gripau que ja s'ha m'ha oblidat el que és parlar amb la gent- diu ella.

- I si per començar ens presentem?

-És una bona idea, em dic Clara i tu?- respon.

-Em dic Marc.

En aquell moment, en el que el príncep m'havia fet el petó, per fi havia deixat de ser un gripau, per fi tenia un cos humà i podia parlar.

I pel que podia observar havia trobat un príncep ben plantat, guapo i segur que ric. Només faltava que em portes a casa seva i que al cap d'uns anys ens casséssim i jo pogués ser la reina que sempre he esperat ser.

-Vols que fem un tom amb cavall i t'ensenyi la zonal?- diu en Marc mirant a la Clara.

-Sí- respon ella- m'encantaria conèixer el lloc on viuré a partir d'ara.

De cop veig com el príncep va a buscar el cavall, que jeu al costat d'un gorg i el porta cap a on estic jo. Me'l quedo mirant, fixant-m'hi bé, no està gens malament, és guapo i sembla bona persona. De cop ell puja al cavall i m'entén la mà per ajudar-me a pujar, jo li agafo i pujo a darrere seu. I de cop el cavall fa un gest brusc i el meu cos cau cap endavant, tocant-se amb la seva esquena.

-Estàs bé?- em pregunta ell girant-se cap a mi.

-Si- responc jo movent el cap amunt i avall.

I de cop la meva panxa es comença a emplenar de papallones. Sempre havia cregut que els prínceps eren egoistes, que es creien superiors a la resta de persones. Amb el príncep que havia estat abans d'en Marc, el que li vaig robar la corona que porto, aquell només pensava amb ell, tot el dia s'estava fent tractaments a la cara, posant-se mascaretes per hidratar la pell, anant a esteticients, a massatgistes a 

fer-se massatges i sempre estava de compres, comprant roba i joies. Tenia un munt de joies.

Però en mi no es gastava ni un trist cèntim.

Després de conèixer en Marc, la meva opinió en vers els prínceps va canviar. No tots els prínceps eren egoistes, en Marc era diferent, un bon noi i havia esperat molt aquell moment.

-Cap a on anem?-li vaig preguntar.

-T'ensenyaré el llac molt bonic que hi ha aquí a prop.

Durant el camí vam estar parlant, i vam descobrir que teníem moltes coses en comú, també li vaig explicar la meva situació: jo mai havia estat una princesa de veritat, només en somnis. M'havia tocat néixer en una família obrera. Però per la meva sorpresa em va dir que no passava res i que ell m'estimava fos una princesa real o no.

De seguida vam arribar al llac, era un llac gran, blau i preciós, per els costats hi havia grans arbres i en un costat hi havia una bot. Junts vam pujar al bot i just el el moment en que el sol s'estava ponent, quan estàvem al mig del llac, em vaig recolzar a ell i seguidament el seu cos va reaccionar arrapan-se a mi i fent-me un petó al front.

I va ser en aquell moment, en el que em vaig adonar, que l'amor verdader existia de veritat i que ell era l'amor de la meva vida.