COMENTARI D’UN POEMA DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT



Platxèria

Dolça amigueta, juguem a fet  9 A

o a corretgeta, o a bell indret.  9 A


Dolça amigueta, no tinguis por: 9 B

ni he d'allunyar-me ni en cap racó 9 B

fer-te malícies, o bé el distret 9 A

si acàs et cremes o ets a l'indret 9 A

on he amagada la teva flor: 9 B

si tu ets manyaga jo seré bo. 9 B



Dolça amigueta tornem al joc, 9 C

la teva escala farà de toc. 9 C

Si tu m'atrapes no et besaré, 9 D

si jo t'atrapo perdonaré 9 D

que no m'estimis. Ja em somriuràs. 9 E


Si et cau la trena jo et faré el llaç. 9 E



JOAN SALVAT PAPASSEIT

La gesta dels estels, 1922




INTRODUCCIÓ:


Joan Salvat-Papasseit va se un poeta català dels segles XIX i XX,  amb un esperit rebel i molt autodidacte. Se’l coneix com un poeta avantguarda, també molt exitós. D’ideologia anàrquica i socialista de l’època. Amb un estil enèrgic, impulsiu, optimista i vital, contrastat amb la rutina obligada de bastant repòs a causa de la seva salut. Joan va morir de tuberculosis, deixant obres que durant dècades van passar desapercebudes.




MÈTRICA:


Aquest poema està format per 14 versos dividits amb 4 estrofes, però totes les estrofes tenen un nombre diferent de versos. 

La primera estrofa té dos versos, la segona per sis, la tercera per cinc, i la quanta està formada per un vers.


Els versos són eneasíl·labs, tenen 9 síl·labes, són d’art major i tots els versos són iguals. Els versos són masculins (agut i acaben amb la síl·laba tònica)


La rima d’aquest poema combina les rimes consonants i assonants, per exemple:

La rima A és consonant (fet/indret), i la rima B és assonant (por/racó

Les altres rimes consonants són la C i la D i ls rima E és assonant. 

L’esquema del poema és així: AA-BBAABB-CCDDE-E




TEMÀTICA:


Aquest poema ens parla d'una escena en que un noi, convida a una amiga seva a jugar a jocs infantils. Però l’autor concretament al poema no  parla de jugar a jocs infantils , ja que utilitza  algunes referències que et donen a entendre que té desix sexual per la noia a la que li diu això. També li diu que la cuidarà i la tractarà  bé.

 

INTERPRETACIÓ I FIGURES RETÒRIQUES:

A la primera estrofa, el noi , convida a una amiga seva a jugar a algún joc “ juguem a fet o a la corretgeta, o a bell indret” Quan diu fet, es refereix a fet i amagar, desprès parla del joc de la corretgeta i també parla del joc del bell indret. Tots aquests jocs són jocs tradicionals,  jocs als que jugaven els infants.

A la segona estrofa, li diu a la amiga que no tingui por, que s’ho passaran bé. Que no s’ha d’allunyar ni li ha de fer malícies a cap racó. Li diu que no tingui por de jugar amb ell, que no li farà res. També li diu que si es crema o està a l’indret on ha amagat la seva flor, i jo entenc que parla d'un joc, segurament un del jocs que nombra al poema, i li diu que si ella es manyaga ell serà bo.

A la tercera estrofa li torna a dir dolça amigueta tornem al joc, per tant pot ser que ja hagi passat, ja que li demana que torni al joc. Llavors el poema segueix diguent, si tu m’atrapes no et besaré, i jo entenc que es refereix a fet i amagar. Si jo t'atrapo et perdonaré que no m’estimis. No entenc molt el que vol dir aquest vers però crec que al llarg del poema, sembla que tots dos vulguin estar junts, i entenc que la noia no vol estar amb ell i per això li diu que la perdona.

A l'últim vers si pot veure una figura retòrica,  jo et faré el llaç, que es refereix a que si en algun moment ells necessita ajuda ell estarà sempre per ajudar-la.


Comentarios

Entradas populares de este blog

RESUMS DELS CAPÍTOLS DEL LLIBRE: "L'ESCLAU DEL MERCADAL"

LA CABRA D'OR

RESUM DEL LLIBRE TIGRE TIGRE